Realç, estimació, renom, bon crèdit. Aquesta és la definició que fa la Reial Acadèmia Espanyola de la paraula prestigi. I els d’Alfons Rico van aconseguir una victòria que bé val qualsevol d’aquestes paraules. No és la U. D. Mahón aquell equip que fa ja molts anys es passejava pels camps amb els millors jugadors de la illa però tampoc és un equip dels que es poden denominar “senzills”. Segueix tenint la solera d’abans i alguns dels seus jugadors podrien ser titulars en equips de superior categoria. Però això en el món del futbol no és suficient, si el teu rival es presenta amb claredat d’idees, ordenat, solidari en el treball col · lectiu i amb una fe que pot moure muntanyes, el resultat és el que es va poder veure ahir a San Carlos. Un CCE enorme, es va portar de manera ben merescuda els tres punts de la seva visita a la capital.Es presentaven els nostres amb una línia ascendent de joc en la segona volta, no reflectida en la classificació i en els resultats però ascendent sense cap dubte. Hi ha els nostres units en el seu objectiu i aquesta és clau de l’èxit d’aquestes últimes jornades. Un equip aguerrit, treballador i conscient que el treball col · lectiu serà la clau per a la competició de Lliga.

El CCE va començar l’encontre sense complexos i amb les ganes de emportar-se un partit que no tindria conseqüències classificatòries per a la Copa, ja que en aquesta última jornada estava tot decidit. Però als nostres això els era igual. Els primers minuts tenien color local per la seva major qualitat tècnica però als d’Alfonso Rico això no els inquietava, eren conscients que haurien oportunitats i que només havien de aprofitar-les. Els de Lito Alzina portaven el pes del partit però no les ocasions, ja que no inquietaven a la porteria de Fer. Els nostres per la seva banda anaven agafant el ritme al partit i començaven a sacsejar-se el domini local. La primera ocasió arribava per als maonesos, quan als 12 minuts i després d’una bona jugada individual del local Mika, manava la pilota al travesser posant l’ui!! a les grades. Aquesta va ser sens dubte la millor ocasió local en tota la primera part. El soroll del travesser va servir de despertador als nostres que minuts després gaudien de la primera oportunitat amb un xut de Medir que sortia fora per poc. El donar i rebre ja era constant entre tots dos contendents i la precipitació evitava ocasions per ambdós costats. Els nostres seguien a la seva, assegurances enrere, i sortint a la contra amb relatiu perill.

De vegades per la mala elecció de les passades i en ocasions pel bon fer de la defensa local els contraatacs blavosos no arribaven a bon port. S’arribava a l’intermedi amb els dos equips utilitzant les seves millors armes.

La tornada de vestidors els va bé als nostres que van tenir una sortida en tromba. Mentre els locals semblava que seguien en vestidors, els blaus van posar la directa cap a la meta defensada per Villalonga i en tres clares situacions en els primers 10 minuts bé van merèixer avançar-se al marcador. La punteria no és el fort dels nostres però no per això no el deixen d’intentar. Els de Alzina seguien sense despertar i el pes del partit estava ja decantat cap al bàndol visitant. El 0-1 es veia venir però no arribava. Però al final arribà després d’un córner, el central lluisser Cristian avançava als seus als 70 minuts i feia justícia al vist fins ara. El gol, encoratja els nostres que veien la victòria molt a prop, però faltava sentenciar. La sentència va poder arribar 5 minuts després quan Marc Viroll va gaudir d’una situació d’un contra un davant Villalonga que no va poder materialitzar. Els unionistes es veien superats pels lluisers i el temps s’acabava. No els quedava altra que anar a l’heroica i així va ser. Pilotes a l’olla buscant una segona jugada que pogués ocasionar perill i que situés als nostres a la vora del precipici i poc més. Van ser els minuts de més perill per la porteria de Fer, però la defensa blava evitava totes les ofensives locals. En l’última jugada del partit va arribar la jugada polèmica del partit, quan el col · legiat a instàncies del seu assistent, va anul · lar un gol local per possible fora de joc. Els unionistes van protestar la jugada però poc van poder fer perquè el col · legiat canviés d’opinió. El que sí que va fer el col · legiat va ser decretar el final del partit i enviar a tots dos conjunts a la dutxa.

Els nostres feliços pel aconseguit i esperant amb ànsies l’inici de la competició domèstica que s’espera per al 17 de desembre.

UD MAHÓN: Villalonga, Fiol, Carmona, Calzi, Gaby, Johnny, Xiscu, Mica, Espinar (Ballesteros 45 ‘), Delicado i Fuster (Román 71).

CCE SANT LLUÍS: Fer, Carlos, Donato, Álvaro, Cristian, Dino (Frank 90 ‘), Medir (Pedro 45’), Isaías, Noe (Migue 89 ‘), Oscar Sintes i Marc Viroll (Kevin 73’).

GOLEJADORS: 0-1 Min 70 Cristian

ÀRBITRE: Juan González Segura, auxiliat a les bandes per Raquel Allés Moyano i Wenderson Adaia da Silva.

No Responses

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.