Cap de setmana reduït en compromisos de calendari federatiu, però sempre enriquidor. L’experiència del partit ens obre ell ulls, ens reforça matisos i ens en assenyala d’altres a corregir/millorar/treballar. I sobre ens uneix i ens fa més forts. El partit esdevé el moment de saber afrontar les dificultats reals d’aquest joc -l’entrenament és preparació, el partit és autenticitat- davant un altre equip que fa feina amb la mateixa passió, inquietud i objectius paral·lels, transversals o similars.

I al final del partit (setmana) hi ha un resultat que s’ha de valorar i contextualitzar en la seva justa mida. El resultat d’un partit no és/no ha de ser el tot del nostre esport. I toca seguir fent camí, perquè en cada etapa/categoria hi ha un temps per l’aprenentange i el creixement. El camí en la formació d’un esport està ple de petites victòries individuals i col·lectives que un marcador (numèric i fred) bonibé mai aconsegueix plasmar i que hem de saber detectar, valorar i recollir com a eines que ens serviran també en un altre àmbit vital i social.

— Infantil masculí (Copa)

CCE Sant Lluís 50 – 58 CB Boscos A

Interessant marge de millora detectat davant un bon advesari.

— Júnior masculí (Lliga Menorca)

CD Alcázar 84 – 60 CCE Sant Lluís

Bona feina i enhorabona al contrincant. Excel·lent ambient al Pavelló Padre Petrus com reflexa la instantània de Cándido Batalla -com sempre, feta Prest i Bé-. I com deia s’altre: caure està permès, aixercar-se és obligatori. El somni està ben viu. Gràcies afició, extraordinari suport blau!

— Júnior femení (Menorca Dona Bàsquet sènior-júnior)

CB Ferreries sènior 59 – 41 CCE Sant Lluís

Competir per aprendre, aprendre per competir. Jugar i xalar, sempre!

#somblaus #somblaves #comeonblues #IllesdeBàsquet