El conjunt juvenil aconsegueix una nova victòria a casa enfront de la UD Mahón. De fet, els de Moyano van aconseguir donar-li la volta a l’electrònic i van aconseguir la victòria en els últims deu minuts de joc (3-2).

Eren conscients de l’envit els lluissers, que no obstant això començarien passant dificultats davant la major embranzida dels Kike Romero. Pachón va respondre amb seguretat, blocant centres o rebutjant trets, no obstant això, no va poder fer res amb el primer tant dels visitants obra de Marc Sintes (0-1, 11′). No començaven bé les coses per als blues, urgia variar el rumb, deixar constància que no serien presa fàcil. Abans del quart d’hora, els locals van començar a donar la rèplica i a creure en les seves possibilitats. Es van embastar llavors diverses combinacions interessants, quan el mig camp es va emprar amb major precisió en els seus enviaments. El tant de Dani Poveda (1-1, 13′) feia justícia a la reacció local. Una després d’una altra s’acumulaven les arribades als voltants del meta Xavi Vidal. Faltava trobar la mordent necessari per aconseguir la diana.

No obstant això, encara caldria batallar molt, al descans, les taules eren justes (1-1). Quedava tota la segona part per davant i en la represa es va confirmar el que tantes vegades hem vist: tenir una davantera amb claredat, pot donar-te el triomf.

La lesió de Poveda va complicar l’esquema, l’avui davanter havia d’abandonar la lluïta. Guanyada la pugna en el mig camp, calia rematar a la davantera. Però es consumien inútilment els minuts i tot quedava en intentonas. No obstant això, una excel·lent falta directa botada per Marc Sintes posava de nou als de Romero per davant (1-2, 56′). A partir del tant, els mahonesos aguantaven en la seva parcel·la preferint conservar abans que exposar. El tècnic local va decidir donar entrada a Ezequiel per obtenir major profunditat en atac. El panorama era descorazonador, doncs els nostres no aconseguien inquietar al porter. Els de Romero s’empraven amb força, els enviaments llargs a Coloma, destinatari principal, no resultaven productius pel notori desavantatge d’aquest en els salts. L’esforç comú era encomiable, però la manca de mordent ho feia estèril.

Fins que va sorgir la xispa. A quinze minuts de la conclusió, una sabatada d’Alex Coll va desembocar en el tant de l’empat (2-2, 74′). I quatre minuts abans de final del partit —el 86 assenyalava el cronòmetre, dels 50 que duraria aquest període—, Coloma va resoldre com hauria resolt un jugador amb molts més anys de futbol, amb gol (3-2)

Sense quasi temps per celebrar aquest triomf, dissabte que ve els de Moyano visiten al Dosa CF, un altre contrincant al que es necessita superar, malgrat el nou i complicat trencaclosques que suposarà compondre un onze titular, amb una altra lesió més en l’equip.

No Responses

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.