Anàvem camí de fer un bon partit, de plantar cara a un bon equip i, fins i tot, de presentar candidatura a la victòria en dansa; anàvem camí de fotre’ns una hòstia de -40, guanyada a pols, per demèrits propis; anàvem camí de tornar al camí. Però se’ns va acabar el temps… i el camí.

“No va más”, és la llei de la ruleta. No és aquest un joc d’atzar, purament no. O sí. O de sort, si la cerques, si la treballes, si te la guanyes. Idò, açò.

És el sant tornem-hi 2012/13. És la sínia santlluissera, és l’efecte muntanya russa que en tants partits ens ha acompanyat. Ens persegueix, ens estima, ens castiga, ens desespera. Paciència, anàlisi i comprensió. Resignació, la justa. No és aquest un joc/esport/disciplina per conformistes. I una assignatura pendent, l’autogestió emocional. Tanmateix, som joves. Hi som a temps.

Espurnes de talent, enfarinades d’autoestima… Aplicades amb la intensitat justa i la disciplina de joc dibuixada a la pissarra, que generen una capacitat competitiva que s’esborra de cop tot just falla un d’aquest condicionants. I amb açò convivim, i amb açò competim, i amb açò fem equip, fem esport, fem obra social, fem sopars… i xalem.

La crònica? Ah, sí! Rescateu-ne alguna d’anterior. Ja hem vist aquesta pel·lícula. No passa res. Som així i ho assumim. Mireu els parcials i, sobretot, respecteu el rival. Un equip treballat, constant, disciplinat. Fort en les seves fortaleses; prudent i apedaçat en les seves debilitats.

La muntanya russa dels tirs lliures: 1/6, 8/8, 0/6, 4/7… La sínia dels parcials: 8-2, 15-12; 0-19, 24-48; 7-2, 8-4, 15-6… 39-54, 45-60. 5 minuts, va què hi som! I se’ns acaba el temps i el camí.

Però no ens resignem, sempre en voldrem una mica més. Paraula de santlluisser.

Parcials

 15-12 / 17-33 (2-21) / 31-50 (14-17) / 52-66 (21-16)

CCE Sant Lluís 52: Guille 5, Víctor, Josuah 11, Óscar, Sergi O. 2, Martí 5, Pau 5, Tóbal 15, Sito 5, Jordi 2, Sergi P. 2.

CB Ferreries 66

Incidències

Partit jugat el passat dimars  al Poliesportiu Municipal de Ferreries per falta de pistes a Ses Canaletes.

Texte: Miquel Cardona

Foto: Cristina Rodríguez

No Responses

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.